ITALIAN WEDDING SOUP: sopa per a casaments per mala traduccio

primer de tot, avui no em va be el corrector de català i em corregeix nomes el que li dona la gana (i es que penseu que els teclats americans venen sense accents ni dièresis), així que no us facin mal els ulls per les faltes ortogràfiques.

Be, abans de posar-me a donar la recepta i explicar l'historia que hi recau sota el seu nom, us vull explicar una altra historieta...

Un dia ben fred a Pittsburgh (es a dir, un dia normal per aquestes terres), el Carles va deixar la grip i me la va passar a mi, i com a conseqüència, jo em vaig quedar a casa amb el meu mon de kleenex, i ell se'n va anar a fer bouldering al gimnàs, per allò d'acabar matar virus.

La gracia va ser que mentres jo moquejava i esperava amb candeletes la sopa que preparava, el Carles va decidir fer una altra cosa mes divertida abans de tornar a casa: TRENCAR-SE ELS LLIGAMENTS.

Aixi doncs, i entenent que la valoració Carlitos final del plat, va estar influenciada per un peu en estat d'hipopòtam multicolor, el propi Carles m'ha dit que s'augmenti un punt la valoració final, ja que dies despres va trobar que la sopa li va escaure encara molt millor. Dit tot aixo, us explico l'historia d'aquesta sopa que us recomano pels dies de fred (si es que encara en queden mes enllà de Pittsburgh).

Segons la wikipedia (visca el mon del saber infinit) i un llibre d'història culinària de Pittsburgh, aquesta sopa de procedència dels immigrants italians no hauria de dir-se "Sopa de casament italiana" que es el que seria la seva traducció literal. La sopa originalment es deia "Minestra Maritata" que vol dir "Matrimoni de verdures" donat que la sopa combinava mandonguilles i verdures i era com un casament entre vegetals i carns. El problema va estar suposo, quan algun que altre descendent d'italians però no molt italo-parlants li deurien preguntar que volia dir, i per allò de maritata va traduir casament i d'aquí el marketing de que la sopa tenia poders afrodisíacs i era idònia per a les nit de noces dels nou casats.

Les verdures bàsiques de la sopa es l'escarola o l'endívia, i posteriorment s'ha derivat als espinacs, suposo per l'estúpida raresa de que pensem que les verdures d'amanida no es poden fer servir de sopa (si no l'heu provat encara, us recomano la sopa d'enciam). Com a escarola jo no he usat l'arrissada, perquè em sembla que no es la que usen ells... però vaja, tot es provar.




Després, la clau de la sopa és el tipus de pasta que hi posem: ha de ser una pasta petitona, en el meu cas li he posat Acini di Pepe que seria una especie de pasta maravilla pero una mica mes grossa. Molta gent tambe usa l'orzo (que es aquella pasta petita en forma de gota), pero hi podeu posar qualsevol altra cosa que us vingui mes de gust, ja siguin pistonets, estrelletes, o el que sigui. Sobre gustos no hi ha res escrit.

En fi, dit tot el rollaco que he desembossat passo la recepta i el pas a pas.

ITALIAN WEDDING SOUP (SOPA DE CASAMENT ITALIANA): per a 4 persones

Ingredients:

Per a les mandonguilles

• 1/2 kilo de carn picada de vedella (o mescla de porc i vedella)
• 2 cullerades ben colmades de formatge permesa ratllat molt fi
  
• 2 cullerades ben colmades de pa ratllat
• 1/2 culleradeta de ceba en pols
• 1/2 culleradeta d'alfàbrega seca (o be una mescla d'orenga i alfàbrega)
• 1 ou batut
  
• pebre molt al gust (sal no es recomanable donat que el parmesà te molta sal, però com sempre, tasteu primer per saber si s'ha d'afegir o no)
  

Per a la sopa

• 1.5 Litres de brou de pollastre (fet a casa millor, pero sempre podeu optar per l'estimat caldo de tetrabrick que venen avui dia, aixo esta dedicat a la meva germana Mireia)
• 300g d'escarola tallada ben fina (o be, com en el meu cas, d'una mescla d'escarola i espinacs)
• 200g d'acini di pepe (orzo, pistonets, maravilla, etc etc etc)
• 1 ou batut
• formatge parmesà per servir

Preparació

1. En un bol, mesclar la carn, l'ou, el pa ratllat, el formatge, la ceba en pols i l'alfàbrega i mesclar-ho ben be amb les mans (que son els millors estris de cuina)
2. Fer pilotetes d'uns 2 centimetres i deixar reposar mentres anem posant el caldo a escalfar.
3. Quan el caldo bulli, afegir les pilotetes i l'escarola i esperar uns cinc minuts, per a que perdin el color de cru. Esperar a que torni a bullir i abaixar una mica el foc per a que no bulli de forma incontrolada.
   
4. Passat aquest temps, afegir l'acini di pepe i quan torni a bullir esperar uns deu minuts (que es el temps que la pasta ha d'estar al dente)
5. Finalment posar l'ou batut i remenar vigorosament per a que es mescli be amb el caldo
6. Servir ben calentoneta amb formatge parmesà al gust
7. QUE APROFITI

VALORACIO FINAL CARLES: 8.O (+1)

Tradicions Catalanes a les Ameriques

Hola a tothom!
Ja se que fa com un mes que no he "penjat" cap entrada al bloc però es que hi ha hagut una serie d'esdeveniments que ha fet que l'única cosa que pengem siguin els gafismes que han ocorregut des del mes passat.

Primer de tot: LA GRIP! Tant el Carles com jo l'hem enganxat ben be aquest any. De fet, jo mes que ell, perquè després d'una ben forta a principis d'any fa cosa d'un mes vaig agafar una altra i encara dura (diu el metge que dura un mes, i em sembla que te rao).

Segona anècdota a comentar: El Carles es va esgarrar els tendons del peu dret fent "bouldering" interior (es a dir, fent d'spiderman per les parets del rocodrom), mentre jo estava malalta... I clar, la combinació ha estat brutal perquè entre un coix i l'altra moquejant això ha estat una especie de clínica ambulatòria.

Igualment, això no ha impedit seguir jugant a la cuina, i de fet tinc moltes receptes "retratades" que penjar, totes fetes però, amb la vella càmera de fotos i per tant potser no tant bones com les que hi haurà a partir del divendres, on espero amb candeletes la meva supercamara SLR digital (una Nikon D40 amb dues lents, una de 18-55mm i una altra 50-200 mm). Evidentment no aspiro a ser la nova Annie Leibovitz ni molt menys, però si poder fer fotografies decents de tot el que es mogui (els meus gossos ja tenen complexe de Top Models).

De moment les receptes per venir son:
- Italian Wedding soup: Sopa de casament Italiana (típica de Pittsburgh i algunes regions d'Ohio)
- Corned Beef and Cabbage: Falda de vedella amb Col (el plat típic dels irlandesos americanitzats pel dia de St Patrici)
- White chocolate blondies: Blondies de xocolata blanca (la versió "albina" dels brownies que tothom coneix)

I be, us penjaria també altres receptes, però es que si ens hem interessat culinariament per alguna cosa també aquest mes son per les nostres tradicions: crema català i mona de Pasqua, que tot i que estar a Amèrica no les volem perdre (la foto que adjunto es una mostra del resultat d'aquest any).
De fet aquí tots estan al·lucinant amb les nostres tradicions de menjar. La meva jefa (la Linda) s'ha tornat una adicta a la crema catalana (els hi faig sempre per sant Josep en posició "honoris causa" de pares adoptius), i avui la Mona l'han devorada! tothom diu que faci un bloc de cuina catalana per a angloparlants... ja els hi he dit que no, que si ja em costa fer el bloc de cuina americana pels catalans, ja dos serà tot un embolic! Igualment, els seguiré "inculcant" el bon menjar de "tierras de la Espanya" i la pròxima classe serà de "favada Asturiana" ja que l'avi de la Linda era asturià i no sap el que es.

I be, espero que tots hageu passat una bona setmana santa. Aquí nomes hem tingut el conillet de Pasqua guardant ous per als nens, que pobres meus, amb el fred que fa (avui ha tornat a nevar, gracies a Deu però, no ha quallat), jo per mi que mes que ous de pasqua van trobar una galipandia!

Petonets
eli

Monte Cristo és més que un comte

Hola a tots!

Doncs bé, com ja sabeu, un dels avantatges que hi ha d'estar als Estats Units, és poder veure els OSCARS en viu i en directe, i veure que Javier Bardem té un anglès molt millor que el nostre (quina ràbia). En aquesta 80ena edició de l'entrega d'estatuetes calves i despullades, volíem sentir-nos que estàvem a Los Angeles (per allò de sentir-se una mica més aprop de les estrelles) així que vaig decidir fer un dels entrepans més famosos de la Zona, el MONTE CRISTO.

Aquest sandwich data en restaurants de Los Angeles des del 1800 i és un derivat de l'entrepà parisienne "Croque Monsieur" i el nostre popular "Bikini" (Mixto pels de MadriZ). Bàsicament no és res més que un entrepà de pernil i formatge de dos pisos, untat amb mantega i passat per una crema d'ou i llet que passarem per la planxa després. Evidentment, aquesta recepta és un superxut calòric adient per aquells dies que un vol menjar una mica "guarro" i no tenir que cuinar massa (i lo bien que sabe al paladar!!!!!!)

Això sí, com tot element culinari que hi hagi, el Monte Cristo ha estat versionat poc a poc a gustos diversos del paladar. Molts enlloc d'untar mantega entre el pa, hi posen mostassa, i enlloc de pernil dolç, hi posen gall d'indi o roast beef.... Evidentment, cadascú és lliure d'adaptar la recepta. Jo hi passo la original (datada del 1830)

Ingredients: (per a 1 sandwich)

• 3 llesques de pa de motlle

• 4 llonces de pernil dolç (o embotit que vingui de gust)
• 3 llenques de formatge swiss tipus Gruyere (pels que siguin més pràctics, podeu usar els famosos "tranchetes" o derivats...)
• Mantega
• 1 ou
• 1 gotet petit de llet no ple del tot (uns 75 mL)

Elaboració

1. Untar una llesca de pa amb mantega i sobre la part emmantegada posar-hi dues llenques de formatge i un parell de llonces de pernil
2. Untar una altra llesca de pa amb mantega pels dos costats i col.locar-la sobre la primera capa que hem fet i col.locar una altra capa de formatge i pernil.
3. Untar finalment l'última llesca de pa per un cantó i col.locar la part emmantegada sobre el pernil i formatge
4. Batre l'ou i la llet (qui vulgui es pot afegir una mica de sal, però jo crec que no és necessari), i sucar l'entrepà per aquesta crema.
5. Escalfar una planxa o paella antiadherent amb una mica de mantega, i quan sigui calenta posar-hi l'entrepà, tot premsant-lo una mica amb una espàtula per a que prengui un color daurat ben maco (anar amb compte no sigui que enlloc de daurat, obtinguem un color recremat ben negre...)
6. Girar l'entrepà i procedir igual que abans per l'altra banda
7. Retirar-ho del foc, tallar-lo per la meitat i... Servir calentó
8. Disfrutar-lo!

Nota: Hi ha una versió del Monte Cristo per a esmorzar, el qual, l'entrepà s'espolvoreja amb sucre llustre i s'hi col.loca sobre d'ell una mica de mermelada (en el cas de l'original, es mermelada de raim, o de gerds)

VALORACIO PEL CARLITOS TESTING LAB: 9.5!